L’homenatge va ser un reconeixement a totes les persones que van patir l’exili de 1939, tot just fa 75 anys, i que ens han deixat el seu testimoni com a compromís i respecte cap a les generacions posteriors, perquè coneguin les seves experiències i el missatge pedagògic implícit de rebuig a la guerra i a les agressions.

Alguns dels participants van ser Llum Ventura, de l’associació Dones del 36; Pelai Pagès, historiador; Elionor Sellés, membre de l’Associació Historaula; Joan Pi i Cabanes, testimoni; Anna Miñarro, membre de la Fundació Congrés Català de Salut Mental;Pere Basté, membre del Consell dels Savis del Museu d’Història de Catalunya; Françoise, la seva amiga des de la infantesa. Van intervenir també Maria Rosa Pons, secretària del Consell Municipal de Dones, Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones i Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic.

La Nena del 36

Josefina Piquet, coneguda com “la Nena del36”, va néixer l’any1934 aSarrià i provenia d’una família de classe mitjana de Barcelona. El seu pare era sindicalista i militant de la CNT i se’n va anar al front. La seva mare i ella van fugir mesos després a Figueres, on va viure nombrosos bombardejos fins al punt de sobreviure després de quedar sepultada. Van fugir aleshores a França, on van residir durant més d’una dècada. Amb 10 anys ja havia viscut experiències que li van marcar la vida.

Després d’anys de silenciar la seva història, el 1997 va començar a treballar per recuperar la memòria històrica dels exiliats catalans durant la Guerra Civil i, més concretament, la dels nens i nenes que van viure en aquell escenari episodis de rebuig i marginació de la població que els acollia. Va ser així com es va unir al Consell dels Savis del Museu d’Història de Catalunya, un grup de persones grans, voluntàries del Museu que, juntament amb alumnes i docents, comparteixen les seves experiències.

Va formar part de l’associació Dones del 36, una agrupació que va guanyar el Premi Maria Aurèlia Capmany i que es va dissoldre l’any 2006 per l’edat avançada de les seves integrants. Malgrat la desaparició de l’associació, Josefina Piquet va continuar amb la seva tasca de sensibilització social.

Piquet va morir als 78 anys, després d’haver difós la seva història en llibres, en entrevistes i en més de 400 xerrades per a més de 25.000 estudiants, amb la memòria fresca, i amb desenes d’arxivadors plens de documentació. Tot i que no va poder lliurar el seu llegat a l’Arxiu Històric de Catalunya per tal que es preservés, la seva família ho va fer per ella.

Parlaments