La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha anunciado este sábado que se ha certificado científicamente la identidad de 14 represaliados de la Guerra Civil cuyos cuerpos se exhumaron de la fosa de Porreres, todos ellos víctimas de desapariciones forzosas, gracias al cotejo de muestras de ADN de familiares.
Amb la presentació del documental ‘Ossos que xerren. La fossa dels tres mariandos’ es pretén recuperar la memòria i la dignitat de Jaume Gual, Joan Gual ‘Puro’ i Miquel Salom ‘Mio’, els tres mariandos enterrats a la fossa comuna de Sant Joan. Serà el proper 27 de novembre a les 20:30 h al Teatre Principal de Palma.
La fossa de Sant Joan
És la primera fossa exhumada de la Guerra Civil a Mallorca, impulsada per l’Associació Memòria de Mallorca i l’Ajuntament de Sant Joan.
A la presentació
L’entrada és lliure fins a completar aforament. Des de l’organització «es prega puntualitat» i expliquen que «després de la projecció es farà un col·loqui».
Las banderas del Ayuntamiento de Palma y del Consell de Mallorca ondean este martes, 18 de julio, a media asta, en señal de protesta por el golpe de Estado contra la II República que tuvo lugar el 18 de julio de 1936. Es la primera vez desde la restauración democrática que ambas instituciones toman una decisión de estas características.
Fuentes oficiales de la corporación municipal han explicado esta mañana a ABC que el equipo de gobierno recibió días atrás una petición de Memoria Histórica de Mallorca para «bajar a media asta las banderas en recuerdo y memoria de las víctimas del franquismo el día de la conmemoración del alzamiento militar». La citada petición fue estudiada y aceptada finalmente.
El Consell de Mallorca ha aprobado este martes, con 18 votos a favor y 13 en contra, no proteger el monumento de sa Feixina.
La decisión se ha tomado tras el debate del pleno de la institución, celebrado con carácter extraordinario, al que han asistido diversas entidades ciudadanas. Los primeros en intervenir han sido la Federació de Associacions de Veïns de Palma y Memòria de Mallorca, seguidos de todos los grupos políticos, que se han reafirmado en sus posturas.
Cabe recordar que la Comisión de Patrimonio acordó la pasada semana elevar al pleno, con los votos en contra del PI, Ciudadanos y PP, la no protección del monumento al crucero Baleares. Una decisión, controvertida para algunos partidos, ya que contradice la decisión de la ponencia técnica de Patrimonio, que propuso declarar el monolito Bien Catalogado.
El dimarts 3 de novembre es va presentar la Revista a l’Ateneu Pere Mascaró a Palma de Mallorca en un acte organitzat per l’Ateneu i l’Associació Memòria de Mallorca. Van invitar a l’Associació a fer la presentació i va anar la Coordinadora de la revista, Agustina Merino Tena a fer la presentació, juntament amb David Ginard, historiador i coordinador de la revista a Palma i Ma. Antònia Oliver, Presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca. El President de la Fundació Ateneu Pere Mascaró, Miquel Rosselló va presentar l’acte.
Crònica de la presentació de la revista
Ruta Memoria Historica a Palma Mallorca per Tina Merino quan va anar a fer la presentació de la revista a Palma de Mallorca el dia 3 i 4 de novembre del 2015
El regreso de la corporación municipal al cementerio y su presencia por primera vez en el Muro de la Memoria fue agradecido por los familiares de las víctimas – Miles de ciudadanos se acercaron ayer al cementerio de Son Valentí a tributar a sus familiares.
Mientras los y las demócratas estábamos inaugurando e incorporando al Memorial «Mur de la Memòria» una placa con 41 nombres nuevos de victimas asesinadas en Mallorca por falangistas, Falange y organizaciones cercanas a esta, entre ellas el PP y Ciudadanos Balear, estaban concentradas delante el monumento fascista al crucero de guerra Baleares inaugurado por Franco (son los partidos que defienden su conservación) y que, a pesar que las nuevas autoridades han prometido derribar, de momento aún sigue en pie, hubo insultos y amenazas cuando un joven se acerco con la bandera republicana como por ejemplo «deberíamos volver a meteros en las fosas» y también agresiones, mejor mirar en los vídeos que os envío y fotos.
Los consistorios de Mallorca ven con buenos ojos la apertura de las fosas comunes registradas en sus municipios siempre y cuando los trabajos de exhumación no recaigan económicamente sobre las mermadas arcas municipales.
Un diari madrileny amb massa fums comparava fa ben pocs dies la situació en què es troben aquest estiu Eivissa i Formentera. Sentenciava: “Antídoto de calma de Ibiza, Formentera ha mantenido su esencia a pesar de estar abarrotada de turistas y famosos”. Es mereix el premi gros de l’Associació de Periodistes cecs i sords! Ni s’ha adonat que el juliol 2015 l’excés de cotxes ha fet, a Formentera, més mal que una hipotètica invasió de meduses… menys irritants, al capdavall, que els tals ‘famosos’ , col.lectiu penós, vaca autàrquica que s’alimenta de la (mala) llet que fabrica.
El contrapunt estimulant és la feina feta pel col.lectiu que treballa, amb el suport del Consell Insular de Formentera, a favor de la recuperació de la Memòria a les Pitiüses. Vaig començar, fa uns cinc anys, amb la lectura del llibre de Santiago Colomar, Formentera a l’època contemporània (1782-2007), resum modèlic que et fa rellegir l’illa, a la qual hem anat cada estiu des de fa quaranta anys, des perspectives ben diferents. Lector de tota la vida de Marià Villangómez i d’Antonio Colinas, admirador d’orfebres com l’Enric Majoral i família, ens havíem passat moltes hores xerrant amb el mític ‘Gabrielet’, el ceramista que subjugava les filles, aleshores petites, quan ens convidava, a La Mola, als arrossos que cuinava per a molta gent amiga.
D’entre les darreres descobertes, l’edició de tres curtmetratges: ‘Aigua clara’, ‘La sal de Formentera’, ‘Formentera: base d’hidroavions (1936-1953’, que afegim a la biblioteca de llibres de cuina eivissenca i de Rondalles tradicionals, etc.
La darrera eina de treball per aprendre alguna cosa més de les Illes ens arriba de Cornellà, on l’incombustible Paco Ruiz Acevedo és el cap de colla de la l’Associació per a la Memòria Històrica del Baix Llobregat, que acaba de publicar un monogràfic amb el títol genèric: “Guerra i repressió franquista a les Illes Balears” –en aquest cas, en edició en castellà– on hi ha noms grans dels historiadors illencs que han investigat sobre el tema, des de David Ginard i Féron –que, a més, ens va fer conèixer millor la figura de Matilde Landa–, o Josep Massot i Muntaner, Joan F. López Casasnovas i una quinzena més. Entre els quals, Artur Parrón i Guasch, l’historiador dels exiliats de Balears i Pitiüses a Mèxic, que ens aporta dades precises –i que fan ‘que tremoli l’esquena del llop’– sobre el tètric camp de concentració o Colònia Penitenciària de La Savina dels anys 1941-42. Com que els ‘famosos’ no s’hi dediquen gaire, tindreu temps d’estudiar ‘in situ’ una història tan macabra.
IGNASI RIERA
per al 6 d’agost de 20105. “ElPuntAvui”
La presidenta del Parlament, Xelo Huertas, ha pedido hoy a los diputados, en su discurso de apertura de la novena legislaturas autonómica, que no olviden a las víctimas de la represión franquista y a sus familiares.