En los años finales de la dictadura e inicios de la transición la comarca del Baix Llobregat fue uno de los centros del activismo antifranquista, sobre todo en los frentes de la lucha obrera y vecinal. Años después, la asociación “Memoriahistórica y democrática del Baix Llobregat” enlazará el recuerdo de esa época con la memoria histórica de la generación anterior, que sufrió la represión fascista en la Guerra civil y la posguerra y que más tarde se vio forzada a emigrar para escapar de la miseria. Fruto de esa pulsión memorial es la publicación de una revista cuyos últimos números son monográficos acerca de cada una de las comunidades autónomas. (La versión digital es de libre acceso en http://www.memoria-antifranquista.com/biblioteca/, con versiones en castellano y en catalán). El artículo trata de contextualizar los antecedentes y actividades de la asociación y de sus impulsores, con mención especial a su fundador, el líder obrero Francisco Ruiz Acevedo.
Exposició sobre ‘La desbandá’, al gener a la Biblioteca Central de Cornellà.
L’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat (AMHDBLL) treballa per mantenir i projectar els valors democràtics sorgits de la lluita contra la dictadura a les noves generacions.
Fou l’única dona que ocupà una regidoria en els diversos governs municipals de Cornellà de Llobregat, durant els anys de guerra i revolució entre 1936 i 1939. Militant del PSUC, dirigent de l’organització Dones Antifeixistes de Cornellà, exiliada a França des de 1939 a 1952.
Qui era Victòria Pujolar Amat?
Republicana, antifeixista i lluitadora convençuda per un món més just, va viure la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat. Victòria Pujolar en tot aquest periple va criar quatre fills, va ser la veu catalana i femenina de La Pirenaica, la ràdio antifranquista i encara va trobar el temps per estudiar la carrera de Belles Arts, aconseguint finalment el seu somni, poder pintar tot allò que vivia.
‘Teresa Pàmies i Victòria Pujolar a la ràdio’
Victòria Pujolar Amat va relatar a Teresa Pàmies la seva experiència a Radio Pirenaica, a través d’una entrevista epistolar, que Pàmies va incloure al seu llibre sobre l’emissora, publicat el 2007. Després d’un treball de recerca i dramatúrgia a càrrec d’Araceli Bruch, n’ha resultat una peça breu que situa ambdós personatges en el programa de ràdio Les dones, un dimecres indeterminat de l’any 1984.
El día 8 de febrero de 1937, en
su emisión radiofónica diaria, el general Queipo de Llano se refirió
entusiasmado a “grandes masas
de fugitivos que salían de Málaga para Motril, y la aviación salió para
ayudarles a correr, lo que consiguió bombardeando las concentraciones de
fugitivos e incendiando varios camiones”.
Entre los días 6, 7, y 8 de
febrero de 1937, miles de refugiados, que se habían concentrado en Málaga
huyendo de las tropas de Queipo, emprendieron una huida desesperada por la
carretera de Málaga a Almería bajo las bombas de la aviación, los obuses de los
cruceros Cervera y Baleares y ametrallados por las unidades italianas que los
perseguían.
Un testigo de estos
acontecimientos, el doctor Norman Bethune, que en esos momentos se encontraba
en Valencia, se desplazó con su unidad de transfusión de sangre hasta Málaga
para socorrer a la población civil. Posteriormente
escribió un relato que tituló “el crimen de la carretera de Málaga-Almería”.
En el prólogo del relato dice “lo que quiero contaros es lo que yo mismo vi
en esta marcha forzada, la más grande, la más horrible evacuación de una ciudad
que hayan visto nuestros tiempos”. Fue el primer ataque de un ejército
moderno a una población civil indefensa. Dos meses y medio más tarde
bombardearían Guernica.
La huida por la carretera hasta
Almería se convirtió en una enorme trampa donde se agolpaban familias enteras
arrastrando sus escasas pertenencias que irían abandonando a lo largo de la
marcha. Según el historiador Paul Preston, emprendieron la huida más de cien
mil desplazados. Es imposible calcular el número de muertos, pero parece que
fueron más de tres mil.
La Desbandá ha permanecido
largamente callada, escondida tan solo en la memoria de quienes la padecieron. Desde
el año 2005, las asociaciones memorialistas realizan durante los meses de enero
y febrero diferentes actos para dar a conocer la magnitud de estos crímenes de
lesa humanidad. Desde el 2017 se realiza la marcha integral que recorre las
costas de Málaga, Granada y Almería.
Después de más de cuarenta y
cinco años de la muerte del dictador, los restos del jefe militar que lideró
este ataque, Queipo de Llano, el psicópata del sur, un asesino de masas,
descansan, si es que pueden, en la Basílica de la Macarena de Sevilla.
(Texto reelaborado a partir del testimonio de Adolfo
Sánchez Vázquez, superviviente de la Desbandá 1937)
En aquestes jornades, en col·laboració amb
l’Amical de Mauthausen, es pretén reconèixer als 89 homes deportats als camps
nazis, veïns de la nostra comarca que van passar pels camps , sobretot
Mauthausen i Gusen on van morir la major part d’ells.
La nostra entitat, com a membre de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, està participant en les Jornades i actes d’Homenatge a les persones deportades del Baix Llobregat que dutes a terme des de el divendres 14 de maig fins al 22.
Els actes van començar, divendres 14, al Cine
Baix amb la projecció d’unes escenes de pel·lícules, actuals i comercials sobre
l’evolució de l’holocaust i la massacre, comentades pel l’Amical, des de la
presa de decisió, fins a l’execució i les repercussions finals.
Dissabte es va presentar la pàgina web de
l’Amical i el Registre de persones Deportades del Baix Llobregat. I diumenge,
al Parc de Torreblanca es va retre l’homenatge a les persones deportades, amb
la participació d’alguns familiars d’ells. I es va tornar a revisar la placa commemorativa i l’olivera
que en som testimoni d’aquest merescut reconeixement.
La nostra entitat va estar representada per la
seva presidenta.
Totes les entitats participantsLa diputada al parlament de Catalunya sra. Rocio Garcia i la presidenta de l’ AMHDBLL, sra. M. Carmen Romero
Aquest 2019 s’escauen els vuitanta anys del final del
“cop militar”, l’ocupació de Catalunya per les tropes rebels i la Retirada. És
per això que vam decidir que la commemoració la faríem mitjançant la publicació
de la nostra revista amb el tema de “La repressió franquista a Catalunya”.
Així, el passat 26 d’octubre , a l’Auditori de St. Ildefons, es va fer la
presentació de la revista número 19 de la col·lecció Memòria Antifranquista de
la nostra associació.
L’acte va estar conduit per la periodista de radio Cornellà, Verónica
Tomico i desprès de la salutació de
la presidenta de l’entitat M. Carmen Romero, es va produir la
presentació del número d’aquest any , per part de la Tina Merino coordinadora i directora
de la revista, que va explicar el contingut de la mateixa, enumerant els 22
articles de que consta i els autors i autores que, como sempre, de manera
desinteressada, han aportat articles de gran interès, la major part d’ells
inèdits.
Desprès , la professora de la Universitat de Lleida i coordinadora d’aquets número , la Conxita Mir va fer una conferència sota el títol: ”Història i memòria a propòsit de la repressió franquista a Catalunya.
També va intervenir el regidor de l’àrea d’Acció Comunitària de
l’ajuntament de Cornellà, senyor Sergio Gómez i per cloure l’acte, la
cantant MARINA ROSELL ens va delectar amb un repertori de cançons
relacionades amb la resistència i la lluita antifranquista.
L’acte acabava amb els himnes de la República i els Segadors , cap a les 20,30 de la nit amb la participació de més d’un centenar de persones que ens van voler acompanyar.
El Parlament ha dado un paso más para lapidar uno de los vestigios de la dictadura: los juicios sumarísimos en Catalunya. La Cámara catalana ha aprobado la ley que declara nulos los tribunales franquistas y las 63.961 sentencias desde la guerra civil hasta el restablecimiento de la democracia. Aunque hay unanimidad sobre el alto valor simbólico de la medida, no está claro qué efectos jurídicos tendrá cara a la reparación del daño o a las reclamaciones que pudieran producirse.
