Un diari madrileny amb massa fums comparava fa ben pocs dies la situació en què es troben aquest estiu Eivissa i Formentera. Sentenciava: “Antídoto de calma de Ibiza, Formentera ha mantenido su esencia a pesar de estar abarrotada de turistas y famosos”. Es mereix el premi gros de l’Associació de Periodistes cecs i sords! Ni s’ha adonat que el juliol 2015 l’excés de cotxes ha fet, a Formentera, més mal que una hipotètica invasió de meduses… menys irritants, al capdavall, que els tals ‘famosos’ , col.lectiu penós, vaca autàrquica que s’alimenta de la (mala) llet que fabrica.

El contrapunt estimulant és la feina feta pel col.lectiu que treballa, amb el suport del Consell Insular de Formentera, a favor de la recuperació de la Memòria a les Pitiüses. Vaig començar, fa uns cinc anys, amb la lectura del llibre de Santiago Colomar, Formentera a l’època contemporània (1782-2007), resum modèlic que et fa rellegir l’illa, a la qual hem anat cada estiu des de fa quaranta anys, des perspectives ben diferents. Lector de tota la vida de Marià Villangómez i d’Antonio Colinas, admirador d’orfebres com l’Enric Majoral i família, ens havíem passat moltes hores xerrant amb el mític ‘Gabrielet’, el ceramista que subjugava les filles, aleshores petites, quan ens convidava, a La Mola, als arrossos que cuinava per a molta gent amiga.

D’entre les darreres descobertes, l’edició de tres curtmetratges: ‘Aigua clara’, ‘La sal de Formentera’, ‘Formentera: base d’hidroavions (1936-1953’, que afegim a la biblioteca de llibres de cuina eivissenca i de Rondalles tradicionals, etc.

La darrera eina de treball per aprendre alguna cosa més de les Illes ens arriba de Cornellà, on l’incombustible Paco Ruiz Acevedo és el cap de colla de la l’Associació per a la Memòria Històrica del Baix Llobregat, que acaba de publicar un monogràfic   amb el títol genèric: “Guerra i repressió franquista a les Illes Balears”   –en aquest cas, en edició en castellà– on hi ha noms grans dels historiadors illencs que han investigat sobre el tema, des de David Ginard i Féron –que, a més, ens va fer conèixer millor la figura de Matilde Landa–, o Josep Massot i Muntaner, Joan F. López Casasnovas i una quinzena més. Entre els quals, Artur Parrón i Guasch, l’historiador dels exiliats de Balears i Pitiüses a Mèxic, que ens aporta dades precises –i que fan ‘que tremoli l’esquena del llop’– sobre el tètric camp de concentració o Colònia Penitenciària de La Savina dels anys 1941-42. Com que els ‘famosos’ no s’hi dediquen gaire, tindreu temps d’estudiar ‘in situ’ una història tan macabra.

IGNASI RIERA
per al 6 d’agost de 20105.   “ElPuntAvui”