Teodosia Pavón Lupiáñez

Per José Fernández Segura         

 (Biografía realitzada a partir de l’entrevista que li va fer Carmen García-Nieto el 26 de setembre de 1996)

El seu nom de militància era Maria del Baix. Va néixer el 31 de maig de 1946 a Villanueva de Algaidas (Málaga). Al 1957 emigra tota la seva família a Porrera (Tarragona). Era filla de mare soltera. Els seus avis materns van ser fortament represaliats perquè eren d’esquerres. La seva infantesa la va passar al camp amb la seva àvia materna i amb la seva germana Fina.

De petita no va anar a escola. Li ensenyava les lletres un mestre que passava cada més i cobrava la voluntat. La seva família  tenia molta por, sobre tot quan venia la Guàrdia Civil i els feia sortir a tots de casa. Malgrat això,  valora aquesta etapa de la infantesa com una etapa feliç.

No més arribada a Porrera va començar a treballar a Zaragoza cuidant un nen. Tenia onze anys. Poc mesos després,  com que no aguantava la situació i plorava molt,  va tornar a Porrera. Poc després va entrar a treballar com minyona a una casa de Barcelona. Els amos de la casa eren mestres i ella els cuidava la casa i acompanyava a missa a la senyora. També anava a l'escola de la senyora amb les nenes de sis anys. Era l'Escola Reyes Católicos. Va estar amb aquesta senyora fins els 18 anys. Durant tot aquest període fa la comunió i la confirmació i llegeix molt.

Al 1964 tota la seva família es trasllada a viure al carrer Caoba del barri de  Sant Ildefons de Cornellà. En el pis on vivien es van ficar 14 persones durant un temps. En aquesta mateixa data comença a treballar a Barnafon, empresa ubicada en el barri Almeda de Cornellà de Llobregat. Abans, però, va tenir que anar a Madrid per aprendre el que havia de fer en aquesta empresa. En Barnafon, Teodosia  feia jornades de 12 hores diàries. Començava  així una vida laboral, social i familiar nova.

En aquests moments  va entrar en contacte amb gent d'Acció Catòlica de la parròquia de Sant Ildefons, el rector de la qual era mossèn Vinyamata, sacerdot d’una tendència ultraconservadora. Teodosia va conservar la religiositat que va practicar quan estava de minyona a la casa de Barcelona. Quan vivia a Sant Ildefons, anava a missa cada dia abans d’anar a treballar a l’empresa Barnafon.

Al voltant de l'Escola de Bonet,  situada al carrer Cerezo del barri de Sant Ildefons, es crea el Grup Trenta al qual pertany, des de el primer moment,  Teodosia Pavón. A judici de Teodosia, aquest grup era una espècie de grup de gent jove que estava al marge  de la parròquia de Vinyamata (...)i que, sense saber-ho, la gent li va començar a dir el Grup Trenta i es va quedar així[1]. Feien moltes coses, entre d’altres ensenyar a llegir i escriure a gent més gran o fer xerrades en les quals participaven intel·lectuals compromesos com va ser el cas del periodista Huertas Claveria. També van muntar colònies i altres activitats d’oci adreçades als nens, nenes i joves del barri. Els components d’aquest grups van evolucionar de formes diferents. Alguns es van quedar dins l’església de Sant Ildefons, altres no van fer res, altres van militar en partits i altres van ser els que van formar el grup d'esplai Ancla.

En aquest context va ser quan Teodosia Pavón  va conèixer a Joan García-Nieto i és aquest el que la posa en contacte amb militants de la JOC. Començava així la seva sensibilització social i la presa de consciència de classe.  La seva militància a la JOC va suposar redescobrir els seus orígens i una nova forma de viure la fe. 

Per mi era un redescobrir, d’una banda redescobrir els orígens i acceptar-los i això em tranquil·litzava, perquè, evidentment jo no era una persona estranya sinó que formava part d’un col·lectiu i d’una classe. Jo diria que per mi aquesta va ser la teràpia (...)

L’avantatja que teníem en aquells moments és que com jo hi havia molta gent que,  malgrat les particularitats de cadascun, era com un redescobrir un col·lectiu molt important per tothom i això permetia un compromís més fort i reconèixer que formes part d’una classe i, per tant, no ser una cosa estranya (...) En aquella època jo vaig redescobrir la fe cristiana però des d’una altra vessant.[2]

Poc després, Teodosia va participar activament en  la preparació del Encuentro Sesenta y Ocho. Aquesta trobada de la JOC es va celebrar a Montuïc l’any 1968[3] amb l’assistència de milers de joves militants d’aquest moviment apostòlic obrer que va tenir una gran influència en el nou moviment obrer català i espanyol. També va participar a la Setmana de la Joventud de Cornellà que es va celebrar a la tardor de l’any 1969. El resultat més conegut de totes aquestes activitats de la Setmana de la Joventud va ser la realització de l’enquesta sobre la joventut emigrada a Cornellà que va donar lloc al llibre de Joan García-Nieto i Alfonso Carlos Comín Juventud obrera i conciencia de clase.

Cap l'any 1968 canvia de treball i entra a treballar a Guix, empresa ubicada en el barri d’Almeda de Cornellà. En aquesta empresa, de la branca del metall, Teodosia desenvolupa una intensa activitat sindical. La direcció, amb un tarannà força paternalista,   no era gaire tolerant amb les actituds combatives dels líders sindicals. Teodosia ja estava compromesa sindicalment i organitzada en grups polítics a l’esquerra del PSUC. A tota aquesta conscienciació va contribuir l’impacte que li va produir l’estat d’excepció de 1969 amb la detenció de Joan García-Nieto i d’Antonio García.

L’empresa tenia  una actitud molt paternalista. Guix era un home que estava molt lligat al franquisme (...) Guix era una empresa de dues-centes i pico de persones. Al 1971 treballaven 281 persones de les quals 18 eren noies[4].

Teodosia Pavón va ser escollida a les eleccions sindicals de 1971. Primer va ser enllaç sindical i després jurat d’empresa.  La direcció de l’empresa la va destituir del seu lloc de treball a oficines i la va posar a la secció pitjor vista pels treballadors –secció de cronometratge- i a on la majoria eren  homes. El  cap de personal,  que va fer aquesta destitució, la va intimidar amenaçant-la amb cridar a la policia i informar-li que estava organitzada en organitzacions polítiques clandestines[5]. La seva activitat sindical va tenir un forta influència en l’empresa Guix.

La Guix era una de les empreses que no s’havia mogut mai i, amb motiu del conveni del 1972, vam fer la primera vaga precisament un 28 de desembre, el dia dels innocents(...) Vam fer dues hores de vaga, no més la gent de taller i algunes persones de les oficines (...) i així es va començar a crear una nova situació (...) Havia gent de l’empresa d’aquesta que ens reunien en Comissions que a més participàvem en coses de fora, en qualsevol manifestació o qualsevol trobada que hi hagués, i així vam començar a fer vagues i en l’ultima general la gent va sortir al carrer. Va ser un procés lent, era una empresa que costava molt, perquè una de les característiques era que la gent d’aquesta empresa hi treballava de per vida i allò que les famílies feien entrar els fills. Et podies trobar que a l’empresa estaven tres generacions.[6]

Tota aquesta activitat sindical la desenvolupa quan ja estava molt ficada a l’organització  Plataformes i a OIC . Malgrat la seva militància en aquestes organitzacions, Teodosia defensava que estiguessin presents totes les tendències sindicals i polítiques en les discussions que es feien als locals de la CNS. Per ella era molt important la coordinació que s’establia a partir de les assembles de representants sindicals que es feien als locals del sindicat vertical.  També es va presentar a les eleccions sindicals de 1975 i va sortir elegida pels seus companys i companyes de la fàbrica. Des del càrrec sindicals va continuar desenvolupant una intensa activitat sindical i política.

Quan es feia una vaga, 500 persones discutien la vaga en el sindicat vertical...(...) Això a les empreses petites ens anava molt bé perquè tu estaves en una empresa petita amb molta pressió i sobre tot aquestes tant familiars (...) Procuraves que vingués tot el jurat i quan es veien amb aquelles 500 persones i es veia que es plantejava la vaga des de la presidència, donava una força molt gran. Després la gent del jurat anava a l’empresa i deia: “Ho farà tothom, és general, és que ho ha dit fulano, és que hi havia tanta gent, és que tothom...”. Això creava una consciència col·lectiva molt més àmplia (...) Jo sempre penso que el poder utilitzar aquesta via, a nivell de Guix, va representar que la gent tingués una visió molt més de conjunt, perquè sinó la gent s’aïllava.[7]

A més de la seva activitat sindical també va participar activament en fets com el de les inundacions de 1971. La seva empresa va quedar pràcticament destrossada i ella una ser una de les treballadores que més va col·laborar en la seva recuperació per a sorpresa de la direcció de l’empresa que no esperava aquesta actitud solidària de la seva treballadora. També es va implicar molt en la neteja del barri Riera.

Va estar a punt de ser detinguda durant la vaga de la Solvay. Va participar en manifestacions sent detinguda i apallissada per la policia. Teodosia valorava molt la relació que es va establir entre el moviment obrer organitzat i la població civil.

Cap allà el 1974/75 la relació era molt profunda (...) l’ambient ho deia, les botigues, les maneres de parlar, les maneres de comprar...es notava i es vivia en totes les cases (...) i quan havia manifestacions era claríssim que el poble participava (...) la gent t’avisava si venia la policia (...) La marxa al Govern Civil de 1976 jo la recordo com una de les coses més impactants i més generalitzada. Dos dies abans es veia a l’ambient (...) A casa meva havia una por enorme però tothom va ser-hi (...) Allò semblava un formiguer de gent de tot tipus. La imatge que jo tinc és que va ser la primera vegada que la gent emigrant i tota l’altre gent va perdre una mica la por i es va deixar anar (...) Sant Ildefons va estar al carrer i el moviment veïnal va ser-hi (...) Jo penso que es va superar l’organització[8].

A la transició va patir una gran decepció al comprovar que es va perdre la unitat sindical i es van formar els sindicats a cada empresa. Hi va haver  moltes discussions a Plataformes i a OIC sobre el futur del  sindicat i, finalment, Teodosia abandona aquestes organitzacions i s’afilia a CCOO i es presenta a les eleccions sindicals de 1978 i torna a sortir delegada. Al setanta-nou deixa la fàbrica GUIX. Després va tenir dificultats de trobar feina perquè estava a les llistes negres dels empresaris. La Braun va ser una d’aquestes empreses i li va passar en quatre o cinc més. La llista era bastant llarga.

L'any 1980 entra a treballar a la guarderia que es montà a la Delegació d'Hisenda i es prepara per entrar a la Universitat. Estudia psicologia i es va viure a Barcelona. Quan plega d’aquesta feina al 1986 era directora de la guarderia. En el moment de l’entrevista treballava a  la  Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.