Montserrat Avilés Vilà
El germà de l'Albert, l'Ignasi Fina, ha escrit ja una biografia
de l'Albert en el volum I d’aquest mateix llibre i així m'ha estalviat una gran part de la feina, cosa
que sincerament li agraeixo. Aquestes ratlles volen ser un complement de les
seves.
Quan m'he posat a escriure sobre el meu testimoni, he topat amb el primer problema: també a mi em resulta impossible separar la meva vida professional i política de la vida de l'Albert, ja que des de l'any 1960 fins a la seva mort el 1997 les vam viure junts sempre i amb una activitat totalment indistinta. La nostra intervenció en un o en altre cas, es devia a un simple repartiment de la feina. És per aquest motiu que m'he decidit a escriure un sol capítol per a tots dos.
La nostra relació amb els treballadors del Baix Llobregat s'inicia a través de les visites al nostre despatx de Barcelona de treballadors i dirigents obrers de l'empresa Pirelli de Cornellà, Joan Estrada, José Fuentes (mort), Prieto, etc. A partir d'aquí coneixem més la vida obrera del Baix Llobregat i acabem obrint despatx a Cornellà -a la plaça Campfasso- l'any 1965 o 1966. En aquelles dates, teníem despatx a Barcelona i a Mataró, i el de Cornellà fou l'últim que obrirem, si bé uns anys després vam traslladar-nos de local.
A Cornellà vam atendre molts treballadors de la comarca i vam tenir relació amb els dirigents de les lluites obreres que s'anaren succeint. Vam assessorar els treballadors de l'empresa ROCKWELL CERDANS, quan aquesta decidí tancar les portes i deixar així sense feina prop de 600 treballadors. El conflicte dura cap a dos anys (1967 i 1968) i obté un ressò important en tot el Baix Llobregat. No puc oblidar les persones que dirigiren aquest conflicte, amb els quals vam fer-nos amics i entre els quals recordo ara Fco. Ruiz Acevedo, Ferran Salvo (mort), Pedro Salinas, Cuesta (mort) i tants altres.
Després
del conflicte i de la lluita de
A l'empresa ELSA la lluita va ser llarga i la patronal va arribar a acomiadar gran part de la plantilla. Els treballadors ens encomanaren la seva defensa legal i vam presentar les demandes oportunes contra els acomiadaments. Com sempre fèiem, els vam advertir que fins i tot si guanyéssim el judici, l'empresa podria acomiadar-los aplicant la llei llavors vigent que en últim termini sempre atorgava a l'empresa el dret d'opció entre la readmissió i la indemnització.
Aquest és el primer cas que
conec que els treballadors van decidir desistir totes les demandes presentades
contra els acomiadaments a
No puc deixar de recordar la nostra actuació com advocats en el cas, o millor dit en el moment de portar a terme els desistiments. Vam redactar un escrit de desistiment, en el qual explicàvem els motius de la decisió i vaig anar a parlar amb el llavors degà dels Magistrats de Barcelona. La veritat és que no li va agradar gaire tot plegat.
Els darrers dies de l'any 1974, vam tenir coneixement de la detenció de 24 destacats líders del Baix Llobregat, amb l'acusació de preparar una mobilització generalitzada de la comarca per la carestia de la vida. Entre els detinguts, recordo Fco. Ruiz Acevedo, José Cano, Jesús Garrido i José Fuentes (mort). Les detencions no van fer res més que avivar la protesta i el 5 de desembre va haver-hi vaga generalitzada al Baix Llobregat.
El conflicte de l'empresa LAFORSA esclatà el 1975. El fet proper que va provocar la resposta obrera es produí a finals d'octubre quan un nou cap de laminació acomiadà un obrer que portava deu anys a l'empresa, tot acusant-lo d'una falta de respecte. Va intervenir el jurat d'empresa i va arribar a un acord amb representants de l'empresa d'aplicar una sanció de quatre dies de suspensió d'ocupació i de sou per comptes de l'acomiadament. Malgrat l'acord, dues hores després al treballador li van donar una carta d'acomiadament. La reacció dels treballadors de LAFORSA i la dels treballadors de tot el Baix Llobregat va ser unànime, i van arribar a mobilitzar-se més de 70.000 obrers.
M'he limitat a fer referència a la nostra intervenció en els grans conflictes col·lectius de la comarca, però és notori que se'n produïren molts més, en els quals els advocats no érem nosaltres, per exemple a l'empresa SIEMENS, que cito expressament per recordar el dirigent obrer Antonio García, amb el qual vam fer una bona amistat.