Miguel López Sánchez.Dades personals
Dades referides a la vida i l’ambient familiar
1er fill (de dos) d’emigrants de Jaen; als dos anys, varem anar a viure al barri actual de Les Planes de Sant Joan Despi, era un barri de casses d’estiuejants de Barcelona. Degut a la gran distancia que hi havia fins al nucli urbà de Sant Joan Despí, es depenia fonamentalment de Cornellà sobre tot del barri del Pedró. Per això vaig anar primer al col·legi (en aquella època) parroquial Sant Miguel, desprès al Colegio Nacional del Padró i d’aquest a l’únic Institut que hi havia a Cornellà l’actual Francesc Macià. Als 15 anys vaig entrar a treballar d’aprenent a Siemens.
Una família de treballadors en la que hi havia una certa dependència de costums de la seva terra, però amb ganes per integrar-se en el món que els envoltava. La influencia de la família era de que hi havien uns valors importantíssims per ella, la família com eix vertebrador de la societat, les relacions humanes, l’educació, la solidaritat, sempre dins de les regles de joc del moment, per la por que havien passat durant i desprès de la guerra civil. Emigració
Al néixer a Cornellà l’emigració la vaig viure com fill d’immigrants, que en alguns moments va ser una mica difícil, per que no tothom dels que ens envoltaven ens tractaven com iguals. Afortunadament eren minoria i poc a poc, com la emigració a la zona es va fer majoritària, es va aconseguir una relació normal.
Els pares quan van arribar a Cornellà van tenir dificultats, sobre tot en el tema de la vivenda, van haver de viure durant un temps amb les seves famílies a unes coves que hi havien a on està actualment el camp de futbol de Sant Ildefons. Quan es van casar van anar a viure a un pis al barri del Pedró, compartint la vivenda amb part de la família del pare. Desprès varem anar a viure a Les Planes de Sant Joan Despi i durant bastants anys, varem conviure amb 16 persones repartides entre tres habitacions i el menjador. * Relacions amb el país: llengua, cultura, costums... Amb la predisposició a entendre’ns amb tothom la relació era bona, apreníem el català al carrer, per que era l’únic lloc a on es podia aprendre. A l’estar prohibides algunes manifestacions de la cultura catalana, predominava la imposada pel règim i la que la gent portava de les seves terres.
Malgrat tot va ser una experiència enriquidora i positiva, em va servir per adonar-me que degut a la política que feien els que van guanyar la guerra civil, la gent va haver de sortir dels seus pobles per poder menjar i viure. I van anar a parar a llocs on , a part de trobar feina, no hi havia les mes mínimes condicions de vida, ni per als que venien de fora ni per als que hi eren. Estic segur que degut a aquesta situació, va ser mes fàcil trobar els punts de coincidència per lluitar contra el sistema imposat per la dictadura. Treball
El 1968 vaig entrar a l’escola d’aprenents de Siemens, a on ens ensenyaven un ofici, treballant durant un temps al taller d’aprenents i anant a l’Escola del Treball de Barcelona. Era una política d’aquell moment, sobre tot, d’empreses grans.
Quan vaig entrar feia 6 anys de la vaga que hi va haver el 62 data importa’n dins de la història del Moviment Obrer del Baix Llobregat, va servir per recolzar el ressorgiment de la lluita obrera contra el sistema imposat i per les llibertats democràtiques. Les condicions de treball eren semblants a la d’altres empreses : salaris baixos, condicions de treball amb poca o nul·la seguretat, imposició dels caps, etc. Ara be, a conseqüència de la vaga del 62, es va crear entre la majoria de la plantilla un recolzament al llavors denominat Jurado de Empresa que, a Siemens, sí era representatiu dels treballadors i treballadores, I feia que a traves de la negociació i la lluita es milloressin les condicions de treball i els salaris. S’ ha de dir que la direcció d’aquest moviment la portava gairebé en la seva totalitat persones que pertanyien a CC OO i al PSUC.
Les relacions amb els companys eren molt normals i amb els caps en general no era bona. Lluita sindical
Van ser al voltant dels anys 70 -71 en la negociació del conveni col·lectiu, en el que curiosament a l’hora de fer aturades o altres formes de lluita als aprenents que estàvem al taller de aprenents, la resta de la plantilla no es deixaven participar.
Desprès d’aquell conveni, gent que pertanyia al moviment de “Comissions de Barris i Fabriques” i que estava al voltant de la organització Bandera Roja (escissió del PSUC) es van posar en contacte amb mi i altra gent i ens van convidar a incorporar-nos a un grup que ja existia a Siemens. Amb el temps Bandera Roja es va incorporar al PSUC i el nostre grup va entrar a pertànyer a CC OO .
Dins de CC OO ens varem plantejar la incorporació dels joves al moviment sindical i varem crear una coordinadora de joves de diferents empreses, aprofitant la creació del delegat juvenil dins dels Jurats d’Empresa. Com així mateix dins de les CC OO , en la que vaig estar dintre del grup responsable d’endegar aquesta feina. A part d’aquest treball específic la participació en la lluita sindical era com un més, que en funció de la feina a fer, era doble, una com jove i també com gran. En les eleccions sindicals molt aviat vaig estar present a les llistes, sortint com “ Enlace sindical” i com membre del Comitè d’Empresa, tenint diferents responsabilitats a les comissions de treball que hi havia. Com així mateix al sindicat que vaig ser responsable de Formació Sindical.
L’activitat sindical ha estat una universitat per a mi, a on he après de tot per lluitar i conquerir millores per la gent. Lluita veïnal i cultural
Van ser al mateix temps que el sindical, el moviment “Comissions de barris i fabriques” era precisament això un moviment polític i social als llocs de treball i també als barris a on vivíem, enseguida vaig entrar en contacte amb altres persones que estaven treballant tant al barri de les Planes com amb gent del barri Pedró i amb entitats en funcionament, com l’Orfeó Catalònia, tractant de fer activitats per millorar les condicions de vida de tothom.
Vaig participar en lluites per que ens traguessin l’abocador de les Planes, millores per al Barri, creació d’entitats socials, vaig ser el president de la Gestora de la primera AA VV de Les Planes, també vaig col·laborar per transformar entitats com l’Orfeó Catalònia o el Foment de Sant Joan Despí i altres.
Les reivindicacions veïnals són diferents a les sindicals, a l’haver d’arribar a mes gent diferent, havies de dotar-te d’altres arguments, a vegades més fàcils d’entendre, per trobar complicitats. Participació en organització i moviments catòlics
Nomes els vaig tenir en el terreny personal i en la utilització del seus locals per fer les reunions.
Van fer una gran contribució a la lluita contra el franquisme. Participació en organitzacions polítiques
La meva militància a les Comissions de barris i fabriques, no sols era treball sindical, era també polític. Una cop dins del PSUC per l’edat la meva militància política va ser a les Joventuts Comunistes de Catalunya, participant com joves en tot el que era possible.
Vaig ser membre del Comitè polític de les JCC de Cornellà, del Baix Llobregat i del Comitè del PSUC de Cornellà
La política és de les coses més complicades d’entendre, per aconseguir millores per tothom s’han d’aplicar les coses més adients en el moment que es viu, ara es positiu quan veus que els resultats són bons. La repressió
Fins la democràcia com qualsevol militant antifranquista: falta de llibertat, “fitxat” per les autoritats locals del moment, dels caps en el treball, per sort no he estat a la presó. Ara bé sempre s’havia d’anar amb molta cura. Valoració de la lluita antifranquista
Ser de les primeres en aconseguir millores i servir d’exemple. § Influència a Catalunya i Espanya. Aportació a la cohesió social catalana. És evident que davant d’una falta de llibertats, l’objectiu comú és lluitar contra l‘opressor i això fa mes fàcil entendre’s entre la gent. § Influència en la transició. Influència en l’establiment de la democràcia La lluita antifranquista va servir per que la transició es fes d’una forma “ordenada” malgrat de no haver-ho fet de la forma que alguns plantejàvem. L’experiència de moltes persones antifranquistes va servir per ocupar càrrecs a la democràcia i aquesta s’enfortia. A la democrácia he formart part de les juntes directives de lÒrfeó Catalónia, Associació Catalana d’esport per a tothom, Federació Catalana d’esport per a tothom, President del Club Espotiu Cocos, he co-laborar amb altres entitasts de caire social, AA.VV., ONG, etc. En el camp sindical vaig ser responsable de organització del Sindicat del Metall de CC.OO. de Cornellá, responsable de Formació Sindical de CC.OO. del Baix Llobregat, membre del Consell de la CONC, responsable de la Secció Sindical de CC.OO. de Siemens de Cornellá i membre de la Secció Sindical a nivell d’España. Politicament, membre del Comitá Nacional de les Joventuts Comunistes de Catalunya, membre del comité de Cornellá i del Baix Llobregat de les JJ.CC., membre del Comité Local i del Baix Llobregat del PSUC, responsable del PSUC a Cornellá. Regidor a l’Ajuntament de Cornellá. Actualment soc membre de la Comissió Politíca de Cornellá i del Baix Llobregat de ICV, regidor a l’Ajuntament de Cornellá per ICV-EA, Conseller Comarcal d’Esport del Consell Comarcal del Baix Llobregat, membre del Consell de l’Esport de Catalunya i co-laboro amb diverses entitats socials, culturals i esportives.
|