Antoni Méndez i Sánchez (1926-2003)

Per Antònia Castellana i Aregall      
Biografia elaborada a partir d’una entrevista realitzada a la seva dona L’Angelina Llaveria i Julià el 29 de juliol de 2006

   

L’Antonio nasqué a Lorca (Múrcia) a l’any 1926. Formava part d’una família de sis germans. Tots emigraren a Molins de Rei a l’any 1940 en acabar la Guerra Civil. Es casà al 1955 amb la molinenca Angelina Llaveria treballadora del tèxtil a Can Balançó. Tingueren quatre fills.  
Arribat a Catalunya i essent encara un nen començà a treballar al Forn del Vidre de Cervelló. Més endavant  entra a l’empresa P.A.L.O.S.C.A. a Sant Vicens dels Horts que produïa materials constructius com bigues i tubs; tenien a demés una  Foneria del Ferro. La fàbrica tancà portes l’any 1964, ell n’era càrrec sindical i membre de Comissions Obreres, fou un gran lluitador perquè es respectessin els drets dels treballadors. A partir de llavors es compromet políticament amb el P.S.U.C.   Treballà a FORMETAL a Sant Feliu de Llobregat després d’estar molt de temps a l’atur treballant del que podia a pagès, fent de pintor o garbellant sorra. Hi treballà setze anys fins al tancament de l’empresa, tenia seixanta anys. Li restà una minsa jubilació.  
L’Antonio visqué a la Riera Bonet que és un barri construït pels propis veïns en els seus orígens, majorment procedents de l’ immigració de la resta d’Espanya. Amb l’ajuda del seu sogre, que era paleta, a l’any 1955 es construí una casa de planta baixa prop de la riera. Llavors va començar la lluita veïnal per aconseguir l’aigua i el llum. L’Angelina m’explica que foren uns cinc anys durs, havia d’anar a buscar l’aigua a la font i el llum era de carbur.  Els fills anaven arribant i la criança en aquestes condicions era feixuga. Hagué de deixar de treballar a la fàbrica.   Dedicà grans esforços a la seva barriada per dignificar-la i millorar-ne la seva qualitat de vida. Impulsor i membre fundador de L’Associació de Veïns, hi col·laborà  sempre.  
Fou un militant incansable  de la lluita Anti-Franquista, participant organitzadament en el Moviment Obrer, en el Moviment Veïnal, el Comitè de Solidaritat, l’Assemblea Democràtica i en el Partit Socialista Unificat de Catalunya, més endavant a Iniciativa per Catalunya.   A l’any 1974 fou detingut el 3 de desembre, en el marc d’una convocatòria de Vaga General del Moviment Obrer contra  “L’encariment de la vida”. Ell compartia responsabilitats a l’aparell de propaganda. Estigué detingut 19 dies.  
Amb l’Angelina, la seva dona, recordàvem l’anada al Bisbat de Barcelona per a entrevistar-nos amb el Cardenal Jubany, per a que intercedís per la seva llibertat davant del Governador Civil, ens acompanyaven en Josep Solé i Barbarà, com advocat, i en Joan Garcia-Nieto, com a sacerdot. Aquesta experiència repressora, no sols no el frenà, sinó que li donà més força en el seu compromís infatigable, incansable, fins la fi dels seus dies.  
Fou Regidor del  Primer Ajuntament Democràtic a l’any 1979, amb ell entrava a l’Ajuntament un representant històric dels barris de la Vila i un repressaliat de la Dictadura , tot un símbol de que el Consistori estava canviant després d’una obscuritat  dictatorial de quaranta anys. Era molt sensible a la opinió del carrer i és preocupava fins i tot dels petits detalls. Fou sempre discret i deixava fer, però quan estava convençut d’alguna qüestió la defensava sens treva. La Riera Bonet recuperà la seva dignitat com a barri sempre de la ma de l’Antonio: l’asfalt dels carrers, el cobriment de la Riera , els jardins, les petanques, el Centre Cívic...   Se’ns va acomiadar a l’any 2003, un home just i molt generós que esmerçà la major part de la seva vida al servei dels altres, sovint donant prioritat  als seus compromisos públics per damunt dels privats.  
L’Angelina, com tantes i tantes dones, en l’anonimat i el silenci fou el pal de paller de casa seva. Quan tingué el segon fill a l’any 1958 hagué d’abandonar la feina a la fàbrica. Havia de tenir cura de la llar i dels fills. Em reconeix que aquesta tasca no la pogué compartir amb l’Antonio que anava sempre amunt i avall amb la seva motocicleta repartint propaganda per tot el Baix Llobregat i atrafegat amb els seus compromisos socials i polítics.   L’Angelina acceptava la seva manera d’entendre la lluita política, mai li posà impediments ni dificultats malgrat ser la dipositària de les inconveniències que això comportava.   Per tirar endavant la família i arrodonir els ingressos familiars l’Angelina estudià “Tall i confecció” per correspondència. Fou modista i cosia pel veïnat,  feia els patronatges, tallava la roba i l’emprovava.  
Tenen un hort prop de casa on conreen les fruites i les verdures del temps per al consum familiar. Abans era l’Antonio qui el menava, ara ho fa el seu fill Ricard.
Tota la família va fer una bona pinya entorn de l’Antònio durant la seva malaltia donant-li tot l’escalf i l’afecte en el darrer tram de la seva vida.   El seu record és ben viu i el seu testimoni romandrà en nosaltres. Ho donà tot sense rebre res mai a canvi
.   “Habrá un día en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga Libertad!”     José  Antonio Labordeta