Antoni Cuenca Puigdellivol (1925-2004).

El dia 27 de novembre del 2004 ens va deixar l’amic i advocat laborista Antoni Cuenca i Puigdellívol. Als anys 50 eren dos advocats al seu despatx del carrer Roger de Llúria de Barcelona, després van ser quatre, i més tard, al voltant dels 70 eren un equip laborista de set advocats, amb molts clients. El sempre va ser el cap de l’equip. Van defensar molts grups d’obrers, quins empresaris volien acomiadar, i quasi sempre el seu equip guanyava els judicis. Era molt conegut i estimat en els ambients obrers. 
També era un gran cristià, mai es va oblidar dels més pobres. Precisament per atendre als més pobres i viure a prop d’ells va llogar un pis a Santa Coloma de Gramenet, al bari del Fondo, davant la parròquia de Sant Jaume, amb la qual durant un temps va col·laborar. També va obrir un despatx a Santa Coloma per atendre als obrers d’aquella gran ciutat. A més de  ser molt acollidor, es feia càrrec dels més pobres, i quan veia que no podien el atenia gratis o amb una petita quota. 
Ell era Doctor en Dret i en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Per cert que el doctorat en filosofia el va fer, quan ja era força gran, devia tenir 70 anys o més. Jo i la meva esposa vam assistir a la defensa que va fer a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, de la seva tesi doctoral de filosofia, li van donar “suma cum laude”. I després la va publicar a l’Editorial Mediterrània, amb el títol “Coneixement i sentit”, es va publicar el juny del 1994. A més durant els anys 80 va fer un curs a la Facultat de Teologia de Catalunya per obtenir el títol de llicenciat en Teologia. Quan va morir tenia 79 anys, i mai s’havia jubilat de la tasca d’advocat i de cristià plenament convençut i molt crític amb les postures dels cristians conservadors i anticonciliars.
Quan vivia a Santa Coloma, tenia un amic del seu barri del Fondo, que va convertir la seva casa en residència ocasional de marginats, ex-presos, delinqüents i drogaaddictes; els tenia uns dies, si es corregien els ajudava a buscar treball, si no es corregien havien de donar pas a altres. L’Antoni Cuenca era el seu conseller, i a més l’ajudava econòmicament. L’Antoni el visitava cada setmana a casa seva, i parlaven llargament, i mai faltava a la cita setmanal. 
Ell sabia que havia de viure la seva vida cristiana en comunitat, i per això va participar molt activament en la Comunitat Cristiana “Germinavit” que dirigia un jesuïta. Assistia a totes les reunions setmanals, i als recessos d’una setmana, generalment la Setmana Santa, a una casa de Colònies de Viladrau. També participava, darrerament amb la seva esposa Victòria, als Fòrums “Home i Evangeli” i formava part de l’Entitat “Cristians del segle XXI”. Llegia molt i comprava molts llibres tant de filosofia com de teologia i també d’història.  
Havia defensat a molts obrers, però també a molts anarquistes. Ell admirava als anarquistes. Vam estar a punt de fer una biografia de l’anarquista Joan Peiró Belis, nascut a Barcelona el 18 de febrer del 1887, en la popular barriada d’Hostafrancs. Va ser un home excepcional, era analfabet, i amb el seu esforç personal va arribar a escriure llibres, va tenir càrrecs importants a la CNT. Va dirigir periòdics obrers com p.ex. “La Colmena Obrera”. Va treballar quasi tota la vida de vidrier. Va estar a la presó Model. El dia 4 de novembre del 1936 el President de la República, Manuel Azaña va signar un Decret a Barcelona nomenant a Joan Peiró, Ministre de Indústria. Va morir afusellat pel govern franquista, després d’un Consell de Guerra Sumaríssim, el 24 de juliol del 1942.Cuenca va escriure més de 50 articles, de tipus social, en una revisteta que fem Mn. Josep Rovira Tenas i jo. 
En els darrers vint anys els advocats laboristes han vist molt minvada la seva clientela, perquè si un obrer reclama millores salarials es més fàcil acomiadar-lo, i per tant l’Antoni Cuenca va haver de reduir el seu despatx, en tres advocats, i finalment en dos ell, i el seu fill Ricard, i van haver de dedicar-se a altres temes dins l’advocacia. I alguns mesos els seu ingressos professionals eren insuficients. 
L’Antoni Cuenca tenia una casa vella al poble de Oliete, a la província de Terol i diverses vegades ens va convidar a mi i a la meva esposa Pilar Martí a passar uns dies al la seva casa de Oliete, des d’allí vam fer excursions molt interessants per la província de Terol. Ell com que tenia un quatre per quatre, podia anar per camins estrets i difícils i a vegades, per entremig del camp lliure o del bosc. Ens fèiem el menjar a casa seva i no anàvem mai a la fonda o restaurant. 
A mi, quan estava sol, i estava de vacances també em convidava a passar uns dies a la seva casa de Santa Coloma de Gramenet, i des d’allí, quasi cada dia fèiem un excursió o anàvem a la piscina. També sempre fèiem tots els àpats a casa seva, excepte el dia que anàvem, tot el dia, d’excursió.Era molt amable, molt senzill i molt acollidor; molt obert i molt desinteressat.
El trobarem a faltar!