Per José Fernández SeguraBiografia elaborada a partir de l’entrevista del 11 de juliol de 2006 i d’altres documents aportats per la persona biografiada   

 

Antònia Castellana i Aregall va néixer a Molins de Rei el 26 de maig de 1950. A l’any de néixer la seva família va passar per uns moments molts durs, la mort de la seva tieta amb 21 anys i,  quinze dies després,  la mort del seu avi. Per aquestes i altres circumstàncies, Antònia Castellana té interioritzat que va néixer en un mal moment. Els primers vuit anys de la seva vida els va passar a Molins de Rei. Va aprendre les primeres lletres en una escola unitària i feia molta vida al carrer i als camps de la rodalies de la vila.
La seva mare era pagesa i el seu pare funcionari de l’Ajuntament de Molins de Rei. Com que els pares volien que les seves filles tinguessin una educació diferents, Antònia i la seva germana Anna, van ingressar a un  l’internat de les monges dominiques   de Vallirana, al col·legi Verge del Roser. En aquestes condicions va estar fins als 12 anys, visquem en un ambient molt tancat, amb una educació nacional catòlica i de rígida disciplina. Només tornava a casa tres cops a l’any. El seu comportament rebel li va portar a plantejar-li als seus pares un canvi en les condicions d’estada al col·legi de les monges i, a partir dels 12 anys i fins que va finalitzar el batxillerat elemental va continuar en aquest col·legi en règim de mitja pensió. Acabat el batxillerat elemental va fer la carrera de magisteri a la Normal del carrer Melchor de Palau. Durant aquest tres anys -1965-1968- també va estar amb el Moviment Escolta de Molins. És en aquest període que descobreix un nou món i la història del seu país, Catalunya, que fins aquests moments desconeixia. 
En aquests anys també va tenir les seves primeres experiències polítiques dins del món universitari. Sense estar organitzada políticament ja va participar en accions polítiques antifranquistes com les de la campanya contra el referèndum que va organitzar el règim franquista per a l’aprovació de la Llei Orgànica de l’Estat el 14 de desembre de 1966. Antònia tenia 16 anys quan va participar en un piquet de protesta i va patir la seva primera persecució policial.  No seria la única vegada que va patir la repressió de la policia franquista. Al 1974 el seu pare va ser denunciat perquè la Guàrdia Civil de la comarca va trobar propaganda il·legal que l’Antònia tenia al seu domicili. Sortosament el TOP va absoldre al seu pare, però,  tant ella com la seva família,  van  passar un temps força complicat i dolorós. Antònia va tenir que abandonar el seu domicili a Molins de Rei i, durant dos anys, va viure a Cornellà de Llobregat.  Al finalitzar els estudis de Magisteri, amb 18 anys, Antònia Castellana  entra a formar part de l’Escola Estel de Molins de Rei. Era una escola cooperativa, laica i catalanista a on es feia realitat la coeducació, el funcionament democràtic i la cooperació activa de pares, mares i mestres. Excepció feta de l’excedència de 8 anys que Antònia Castellana va tenir com a conseqüència de ser la primera alcaldessa democràtica de Molins de Rei, sempre ha estat vinculada a l’Escola Estel fins al moment de la seva jubilació l’any 2004.  
La seva activitat educativa la va combinar amb una intensa activitat social i política que es va concretar en la pertinença a les Comissions de Mestres que practicava una política sindical entrista i d’aquí que, des del seus inicis en la professió de mestre, Antònia fos escollida enllaç sindical.   Als inicis dels anys setanta, amb la influència de Santiago Moreno i Benigno Martínez, entra a formar part del moviment sociopolític Comissions de Barris i Fàbriques del Baix Llobregat.  Posteriorment, al 1972 va entrar a l’organització política Bandera Roja i, dos anys després, passa a formar part del PUSC  i es fa càrrec de la direcció d’aquest partit polític a Molins de Rei fins al 1979 quan es escollida alcaldessa en les primeres eleccions municipals democràtiques que es van celebrar en aquest país després de la mort del dictador i de l’aprovació de la Constitució Espanyola al 1978.  Paral·lelament a aquesta activitat social, sindical i política, Antònia Castellana participa activament en el Consell d’Ensenyament, el Comitè de Solidaritat, en el Congrés de Cultura Catalana, en la Comissió de Forces Polítiques, en l’Assemblea democràtica Local de l’Assemblea de Catalunya i en el Grup de Drets Humans. Cal destacar també, la seva participació, des dels seus inicis, en el Moviment de Cristians pel Socialisme que van liderar, entre altres, Joan García-Nieto i Alfonso Carlos Comín. Durant uns anys també va estar vinculada a la Comunitat Cristiana de Cornellà.  
Al 1979 es escollida pel militants del seu partit i del simpatitzants per encapçalar la llista del PSUC a les primeres eleccions municipals democràtiques. Aquesta elecció del partit va ser ratificada per la ciutadania de Molins de Rei que la va votar majoritàriament. El seu primer govern municipal va ser d’unitat amb la participació explícita o implícita de la resta de partits polítics, fins al darrer any del seu primer mandat com alcaldessa. Aquest primer mandat no va estat gens fàcil perquè els recursos econòmics de l’ajuntament no eren suficients per satisfer totes les necessitats urbanístiques i socials i tampoc era fàcil governar un Ajuntament amb coalició. També és important destacar la solitud que van viure tots els regidors i regidores de Molins de Rei la nit del cop d’estat del 23 de febrer de 1981.  
Al 1983 torna a ser escollida alcaldessa de Molins de Rei i està en el càrrec fins al 1987 que, per decisió personal, deixa d’encapçalar les llistes de la seva formació política, encara que continua formant part de la candidatura fins l’any 1999. Del 1991 fins 1999 va ser regidora dels àmbits de la dona i de la solidaritat. En aquesta ocasió va ser escollida dins les llistes de la candidatura  formada per la coalició IC-Verds i l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei.  Actualment no participa de la política institucional però continua vinculada a moviments socials, religiosos  i culturals.
També continua sent militant de Comissions Obreres i d’IC-Verds.  Quan contempla la seva biografia, fa una valoració força positiva de la seva militància en tots els àmbits –sindical, social, polític, cultural i religiós- però reconeix que el frenesí amb el qual es va viure aquesta militància, en el seu cas, a partir de la segona meitat dels anys seixanta, va tenir un cost personal molt dur. De vegades,  la implicació política comporta una vida personal i familiar amb importants mancances. Per això, és important mantenir un equilibri entre la vida pública i la privada. Malgrat les dificultats i la complexitat del món actual, veu amb una certa esperança el futur del nostre país i de la humanitat en general.