Antoni Balaguer Donnay (1919-1998)

   Per Antoni Balaguer Bosch

Nascut a Barcelona, al carrer de la Independència; la seva família es traslladà  a Esplugues quan ell tenia 4 anys.  Vivia al carrer de Molinos, 57 B, quan esclatà la guerra l’any 1936.Encara amb setze anys, marxà al front com a voluntari de l’exèrcit republicà.
Arribà a ser sergent (tot i que alguns informes franquistes li deien comissari, donat que va exercir com a tal sense arribar a ser-ho oficialment) sota les ordres del comissari Manuel Sicília Fernández, del qui fou ajudant, amic,  i més endavant cunyat i soci.Cap al final de la guerra participà en la batalla de l’Ebre, on va conèixer en Joaquim Galícia Pradell “el Bosch”, la família del qual residia primer al carrer de l’Ametller i després al de Sant Jeroni, a  Cornellà. En perdre la guerra, va passar a França per La Tour de Carol  (Cerdanya). Allà va estar al camp de concentració d‘Argelers durant uns mesos, on va patir tot un seguit de calamitats: des d’un tracte inhumà, fins a patir fam, set i molt de fred, ja que no hi tenien aixopluc que protegís de la pluja. A més a més, els feien treballar com esclaus on els necessitaven.      
En tornar a Espanya, fou ràpidament detingut a Figueres, el 17 de juliol de 1940 i ingressat al camp de concentració “Porta Coeli” de Reus, el 19 del mateix mes. Tan sols hi va estar fins al 16 d’agost de 1940El 17 d’agost l’ingressen al Batallón Displinario de Trabajadores de Cerro Muriano, a Còrdova, en el qual els patiments del camp de concentració D'Argelers  van quedar petits.El 20 de desembre de 1942, el donen de baixa per passar a fer la mili a la Agrupación de Automovilismo para Servicios Especiales, de Madrid.
El 29 de maig de 1945 tornà a casa. La seva mare havia mort, i la seva família ara viu a Cornellà.Es fa membre del PSUC, col·laborant a fer possibles publicacions com “Treball” o “Las Noticias”. Fou enllaç entre Barcelona i el Baix Llobregat, treballant a la resistència amb gent de Cornellà,  Gavà, Viladecans, El Prat, Esplugues, etc.).
Es casà amb Josepa Bosch Galícia (germana del Bosch) el 20 de juliol de 1947.A primers de gener de 1948, és detingut i empresonat a la Modelo, en aparèixer en unes llistes confiscades per la policia, sense que, per sort, descobrissin quines eren realment les seves activitats.El 26 de maig del mateix any, es posat en llibertat. Tot i que sota vigilància. Sempre que sortia de casa tenia algú que li feia d’ombra allà on anés.Això fa que deixi-hi qualsevol tipus d’activitat que no fos la feina i la família, fins a la mort d’en Franco.En aquest moment torna al partit, amb el qual col·labora fins la seva mort el 14 de juliol de 1998.
Al marge de les activitats polítiques, ell en va desenvolupar moltes altres de caràcter social i cultural: va ser vice-president, durant molts anys, del club d’atletisme de Cornellà, on va dur a terme una tasca molt important, tant des del punt de vista esportiu com humà. Mai el seu compromís no va tenir com objectiu el seu aprofitament personal, econòmic ni polític,  sinó que va ser un compromís per aconseguir una societat més compromesa i solidària i un món millor i més just.