Antonio Martín Sánchez (1947-1981)
Antonio Martín Sánchez va néixer el 19 de setembre
de
Els seus orígens modestos el van obligar a
treballar des de petit –als 15 anys ja feia de paleta- i despertaren la seva
consciència de classe que el portà a afiliar-se l’any 1966 al PCE.
Com a tants d’altres, la necessitat de
trobar feina l’obligà a emigrar i després de breus estades a diferents indrets
de Catalunya, a començament de la dècada dels setanta s’instal·là al Prat de
Llobregat. El febrer de 1972 es casava amb Carmen Díaz, a qui havia conegut feia uns anys a casa d’uns
amics. Van tenir dues filles.
En prendre possessió de l’alcaldia, Antonio
Martín deixà els seus càrrecs a l’executiva del ram de la construcció de CCOO a
Catalunya i a l’executiva comarcal del sindicat així com la secretaria política
del comitè local del PSUC al Prat. Vinculat sempre a la construcció, treballava
com a oficial de primera en una constructora del Prat de la qual va demanar
excedència per dedicar-se plenament a les tasques de govern de la ciutat
De formació autodidacta, havia acabat els
estudis de delineant i començava a estudiar dret l’any 1981. Antonio Martín era
un home d’acció que va viure una època molt conflictiva. Primer, la lluita
sindical i política a la clandestinitat. A la mort del dictador, les forces
democràtiques van viure un profunda reflexió interna per tal d’adaptar-se a la
nova realitat que plantejava la legalitat. I finalment, el repte d’afrontar les
tasques de govern municipal sense cap experiència prèvia.
L’historiador Jaume Codina, recorda
d’Antonio Martín la seva incapacitat per entendre les postures apolítiques i
suposadament indiferents, i sobretot la inseguretat personal davant del repte
de dirigir una comunitat que creia no conèixer prou tot i que s’hi esforçava i
molt. Un dels seus reptes personals va ser aconseguir llegir i parlar en
català.
L’escriptor Ignasi Riera el va conèixer bé i
explica quins eren els temes que el preocupaven: l’aigua dolça, l’aeroport,
l’ecologia del Delta i el barri de Sant Cosme. Riera també explica com Antonio Martín passava hores al seu despatx
revisant les actes dels consistoris anteriors: volia saber quina història
heretava. Va demostrar que coneixia amb precisió les dades del seu municipi. I
el coneixia barri per barri, amb una mena de coneixement actiu que el convertia
en la persona capaç de començar a soldar una ciutat desballestada, com era el
Prat.
El 26 de desembre de 1981 va patir un greu
accident de trànsit que el portaria a la mort uns dies després, el 31 de
desembre. El 2 de gener de 1982 va tenir lloc el seu enterrament que va ser una
gran manifestació popular de dol i de reconeixement de tota la classe política
i sindical.
(Fragments d’
“Antoni Martín: l’home, el polític” de Marga Gómez dins d’Antoni
Martín Sánchez. Alcalde del Prat de
Llobregat 1979-1981. Viu en el record. Ajuntament del Prat de Llobregat,
1991.)
com tants d’altres
i com a tants
d’altres et vàren fer nostre,
i et vas fer
nostre,
I nostre, com
la terra mateixa,
serà sempre
el teu record
que restarà
sempre viu
entre nosaltres,